El batec i la biodiversitat
Les espècies d’animals i de plantes que habiten els nostres rius estan adaptades al batec natural d’aquests ecosistemes. Estudis científics han observat que el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) només es troba en rierols petits i de forts pendents, però que mantenen aigua (al menys subterràniament) durant tot l’any. En canvi, la llúdriga (Lutra lutra) acostuma a habitar rius d’aigües més calmades i abundants, com els trams baixos del Llobregat, el Ter o la Tordera.
La llúdria habita els trams baixos dels nostres rius.
El tritó del Montseny habita corriols amb aigua.
La fauna autòctona presenta diferents adaptacions morfològiques, fisiològiques i de comportament per fer front a la variabilitat del cabal dels nostres rius. Per exemple, diversos organismes poden sobreviure durant mesos o anys a les lleres seques en espera de noves pluges que omplin d’aigua el riu. Algunes espècies d’animals terrestres han desenvolupat la capacitat d’emmagatzemar aire per poder sobreviure si una riuada els sorprèn. Algunes espècies de peixos que habiten en rius intermitents es refugien a les basses aïllades durant l’època seca, i son capaços de tolerar temperatures extremes i la falta d’oxigen. Altres espècies aquàtiques, en canvi, no sobreviuen els períodes de sequera, ni tampoc les inundacions, però han desenvolupat altres estratègies per habitar aquests ecosistemes, com una alta capacitat de dispersió. Aquests organismes deixen els rius quan les condicions són molt dures i els recolonitzen un cop acabades les pertorbacions.
Com que la vida aquàtica, semi-aquàtica i terrestre que habita els nostres rius està adaptada al seu batec natural, el valor de conservació dels nostres rius radica en la naturalitat del seu cabal. Si volem protegir la nostra biodiversitat, el que hauríem de protegir és el batec natural dels nostres rius.
El batec i la qualitat de l’aigua
El règim hidrològic dels nostres rius també afecta a la capacitat que aquests tenen de depurar les aigües que hi arriben. Normalment els rius amb cabals baixos però constants, com les rieres o els rius de capçalera, tenen una alta capacitat per retenir els nutrients, la matèria orgànica i els microplàstics que els hi arriben de la conca. Aquesta capacitat dels rius petits fa que millori la qualitat de l’aigua en els trams mitjos i baixos dels nostres rius. Tanmateix, no tots els rius tenen aquesta capacitat auto-depurativa. Els rius intermitents, com les rambles o els corriols, tenen un cabal molt més dinàmic, la qual cosa dificulta la seva capacitat de retenció. En aquests rius, la majoria de materia orgànica s’acumula a les lleres seques durant l’estiu i és transportada aigües avall durant els períodes de pluges. Aquests rius, molt típics del litoral català, són doncs altament sensibles als aports de materials.
El batec i els serveis que ens proporcionen els rius
Els nostres rius ens proporcionen moltes beneficis directes e indirectes. Ens proveeixen d’aigua dolça, necessària per a la vida humana, no només per al seu consum directe, sinó per a l’agricultura, la indústria i el sanejament. També obtenim dels nostres rius serveis de regulació i suport, com la regulació del clima o la depuració natural de les nostres aigües brutes que vertim en ells. Els serveis culturals dels nostres rius són innombrables: ens proporcionen el privilegi de realitzar activitats recreatives, d’admirar els paisatges en els quals transcorren i formen part de la nostra identitat. El batec dels rius està directament relacionat amb el nostre benestar físic i mental.
Tant els rius amb cabal permanent com els rius intermitents i efímers proporcionen serveis ecosistèmics, doncs la presència d’aigua no és requisit indispensable. Els rius mediterranis que arriben a assecar-se completament o que romanen secs la major part de l’any, si són conservats, poden protegir les comunitats locals davant riuades, disminuint els riscos associats a fortes pluges. Aquests sistemes poden tenir un paper essencial en la recàrrega dels aqüífers gràcies a la connexió vertical entre el llit sec del riu i l’aigua subterrània, sent la seva protecció de vital importància per a la regulació dels aqüífers.
La relació entre el batec dels rius i els serveis ecosistèmics és complexa, ja que si bé molts serveis depenen del batec específic de cada riu, l’explotació d’alguns serveis modifica el seu batec natural. Per exemple, l’extracció d’aigua per agricultura pot tenir un greu impacte en el batec natural del riu, que al seu torn afectarà la seva capacitat de proporcionar aquest servei a llarg termini i altres serveis que a vegades passen més desapercebuts, com la regulació davant riuades o els serveis culturals.
el batec dels rius 