Des de l’època dels romans, els nostres rius han sigut modificats per construccions que regulen els seus cabals naturals. Per això és important remarcar que hi ha diferències entre el batec natural dels rius ─ règim hidrològic natural ─ i el batec que percebem ─ règim hidrològic real ─. La diferència entre aquests dos batecs és deguda a les activitats humanes, com l’extracció d’aigua, els transvasaments, les preses, o els abocaments.
Actualment, segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), 55 de les 248 masses d’aigua de Catalunya (un 22%) tenen la hidrologia natural alterada a causa d’alguna activitat humana.
A continuació us mostrem quines són les alteracions més habituals del batec dels nostres rius i les conseqüencies que aquestes tenen per la biodiversitat i funcionalitat d’aquests sistemes.
Mapa de l’alteració hidrològica de les conques internes de Catalunya (Font: ACA)
Reducció del batec (Extraccions d’aigua)
L’extracció d’aigua de rius i aqüífers és necessària per a poder abastar les necessitats hídriques dels camps agrícoles, les indústries i les ciutats catalanes. Tanmateix, un abús de les extraccions pot afectar el batec dels nostres rius, transformant rius permanents en rius intermitents o efímers.
La reducció artificial del cabal dels rius comporta l’alteració dels hàbitats fluvials i pot derivar en un empitjorament de l’estat ecològic dels nostres rius. Per exemple, l’assecament artificial dels rius posa en perill la supervivència de moltes espècies que no estan adaptades a les condicions de sequera, com poden ser els arbres de ribera, els peixos, els amfibis i fins i tot alguns mamífers. A més, al no circular-hi aigua, els rius perden algunes de les seves funcions bàsiques, com la de transportar materials o constituir un corredor ecològic.
Cabal mitjà durant els meosos d’estiuatge d’un riu d’on s’extreu aigua. En 40 anys, ja no hi circula aigua durant l’estiu. El riu ha passat de tenir un règim hidrològic permanent a intermitent.
Un exemple clar de disminució artificial del batec és el que experimenta el riu Siurana. Aquest riu transvassa gairebé tot el seu cabal al embassament de Riudecanyes, des d’on s’abasteixen Reus i el Baix Camp. A causa d’aquest transvasament, el riu Siurana s’asseca gairebé completament durant l’estiu. Un altre exemple de riu que s’asseca artificialment és el Tordera. En aquest cas, el causant de l’assecament del riu és la sobreexplotació de l’aqüífer, del qual s’extreu aigua per abastir la part baixa de la conca.
Per tal d’evitar el dany que produeixen les extraccions d’aigua en els rius, cal mantenir un cabal mínim ─ anomenat cabal de manteniment o ecològic ─ que garanteixi el bon funcionament dels ecosistemes vinculats als rius.
Increment del batec (Depuradores)
El retorn de les aigües residuals procedents dels camps agrícoles, les indústries i les ciutats cap als rius és un problema vigent a la nostra societat. Actualment, a Catalunya hi ha 518 Estacions de Depuració d’Aigues Residuals (EDAR) que sanegen el 97% de la població catalana. Tanmateix, les EDARs han alterat el batec dels nostres rius perquè hi aboquen aigua de manera constant durant tot l’any. Els rius més sensibles als abocaments de les EDARs són els intermitents, els quals han deixat d’assecar-se durant l’estiu.
Variació anual del cabal d’un riu afectat per una EDAR. Abans de la EDAR (dalt), el riu s’asseca a l’estiu. Després de la EDAR (baix), el riu porta aigua tot l’any. El riu ha sofert un procés de perennització.
La perennització dels rius intermitents produeix un canvi en l’hàbitat i la dinàmica fluvial que afecta tot l’ecosistema. La pèrdua del període sec implica una pèrdua de la biodiversitat del riu, ja que moltes espècies de macroinvertebrats i peixos, que depenen de les basses o lleres seques per sobreviure, s’extingeixen. A més, la qualitat química de l’aigua durant l’estiu, quan la capacitat de dilució dels rius intermitents és inexistent, provoca una disminució de la capacitat autodepurativa del riu i la proliferació d’algues tòxiques.
Exemples clars d’increment artificial del batec és el que experimenten la riera de Cànoves. Aquesta riera, que anteriorment s’assecava de juny a setembre, ara transporta un cabal de 7 L/s durant tot l’estiu degut al efluent de l’EDAR del poble. Després de l’abocament, han desaparegut algunes espècies de macroinvertebrats associades a rius intermitents i que se segueixen trobat aigües amunt. A més, la qualitat química de l’aigua empitjora i hi ha una homogeneïtzació de la comunitat d’algues, macroinvertebrats i peixos.
Per reduir l’efecte de les EDARs als rius receptors, cal respectar la dinàmica fluvial dels rius i millorar la gestió de les aigües residuals. Una gestió adequada, com és un tractament d’aigües terciari, pot millorar la qualitat química de l’aigua del riu i afavorir la persistència de les espècies autòctones en rius intermitents.
Modificació del batec (Preses)
La majoria de rius de Catalunya es troben, en certa manera, fragmentats per barreres construïdes per l’ésser humà. Actualment, hi ha inventariades més de 900 estructures que suposen un obstacle transversal al riu, entre les quals s’hi troben preses, rescloses, comportes, rampes i entubats.
Les barreres fluvials tenen un valor social i econòmic important perquè prevenen les inundacions, abasteixen d’aigua a la població i produeixen d’electricitat. Al mateix temps, però, les barreres transversals trenquen la connectivitat dels rius, impedint processos bàsics relacionats amb la dinàmica fluvial, com ara el transport d’aigua, sediments, propàguls i animals.
Variació diària de cabal d’un riu afectat per una central hidroelèctrica. Els pulsos són deguts a l’alliberament d’aigua.
Variació de cabal d’un riu afectat per una presa d’abastiment durant una crescuda. Aigües amunt (línia discontinua), el riu manté el seu batec natural. Aigües avall (àrea), aquest batec no existeix (efecte marca-passos).
La fragmentació dels rius afecta directament al seu batec. Aigües amunt d’una barrera, la velocitat de l’aigua s’enlenteix, fent que el riu s’eixampli i aprofundeixi fins assolir una dinàmica hidrològica propia d’un sistema lacustre. Aigües avall de la barrera, el règim de cabals també es veu alterat. Per exemple, els rius afectats per preses hidroelèctriques tenen variacions diàries de cabal associades a l’alliberament d’aigua. En canvi, els rius afectats per preses de regadiu o abastament presenten un cabal constant al llarg del temps que pot anar, o no, associat a una disminució de la quantitat d’aigua que porten.
L’alteració del batec dels rius causa la pèrdua d’habitats fluvials tals com els ràpids (aigües amunt de les barreres) o les illes fluviales (aigües avall de les barreres). Aquesta pèrdua d’habitats, juntament amb la fragmentació del riu i la modificació del règim de crescudes, té un impacte sobre el processos biogeoquímics dels rius i causa l’extinció de moltes espècies autòctones.
La majoria dels rius grans de Catalunya pateixen canvis en el seu batec degut als grans embassaments. Aigües amunt de les preses, aquests rius acostumen a tenir forts problemes d’anoxia i eutròfia associats a l’estratificació dels embassaments, mentre que la manca d’un règim hidrològic natural aigües avall de les preses ha causat una pèrdua de la diversitat i abundància d’espècies de macroinvertebrats i plantes aquàtiques. A més, les poblacions d’espècies de peixos migratòries, com els salmonids o l’anguila, s’han vist altament reduïdes a causa de la fragmentació d’habitats. De fet, només un 27% de les barreres inventariades permeten el pas dels peixos.
Per reduir els danys que les barreres generen als rius, és necessari aconseguir una restauració més efectiva dels ecosistemes fluvials que promogui la biodiversitat i la connectivitat d’hàbitats. A més, és necessari tenir un inventari acurat de les barreres existents, ja que, moltes d’elles estan sense documentar, abandonades o són il·legals.
Canvi global
En el futur, es preveu que la proporció de rius i cursos fluvials de caràcter intermitent o efímer augmenti per efectes del canvi global. De fet, l’Agència Europea del Medi Ambient situa a Espanya entre els 35 països amb majors problemes d’escassetat d’aigua potable de cara l’any 2040. El canvi climàtic i l’augment de la demanda per part de la població està causant una disminució de la quantitat i qualitat dels recursos hídrics del nostre país. A més, l’increment en la magnitud de les pluges torrencials impedeix que l’aigua es filtri i reompli els aqüífers, el que està causant un major risc d’inundacions i, al mateix temps, comprometrà el subministrament d’aigua potable durant les pròximes dècades. Per tant, una gestió sostenible dels recursos hídrics és una gran repte pels gestors dels sistemes aquàtics en el context de canvi climàtic i desenvolupament demogràfic en el que ens trobem.
el batec dels rius 