El batec dels rius mediterranis acostuma a ser irregular, intens durant època de pluges i gairebé imperceptible durant èpoques de sequera. Tanmateix, podem distingir tres tipus de rius segons el seu batec:
Rius permanents | Cursos fluvials que porten aigua durant tot l’any. Típicament, aquests rius tenen un cabal basal relativament constant durant els mesos d’estiu i hivern, però pateixen fortes crescudes durant les pluges de primavera i tardor. Entre els rius permanents més coneguts, s’hi troben el Ter, la Muga, la Noguera Pallaresa i Ribagorçana i el Segre.
Rius intermitents | Cursos fluvials que s’assequen durant uns mesos, generalment a l’estiu. No tots els rius intermitents s’assequen completament, sinó que en alguns queden basses aïllades que serveixen de refugi per a la fauna aquàtica. Les pluges de tardor fan que el cabal d’aquests rius augmenti de forma sobtada en pocs dies. Molts rius mediterranis tenen aquest batec, com la Tordera, el Foix, el Fluvià, el Riudaura o les rieres de Vallvidrera i Sant Cugat.
Rius efímers | Cursos fluvials que només porten aigua durant períodes de poca duració, generalment coincidint amb forts ruixats. El cabal d’aquests rius pot passar de zero a més de 100 L/s en qüestió de minuts, fent que tinguin un règim hidrològic impredictible i molt variable al llarg del temps. Les rambles de la majoria de pobles i ciutats catalanes o els corriols i barrancs de muntanya acostumen a pertànyer a aquest grup de rius. Entre d’altres, podem trobar-hi el Barranc del Torrent del Pi o el Barranc de l’Estany Tort.
Règim hidrològic d’un riu permanent

Règim hidrològic d’un riu intermitent

Règim hidrològic d’un riu efímer


El Segre (riu permanent), porta aigua durant tot l’any.

La Tordera (riu intermitent), se seca durant l’estiu.
